Fotos del amigo Luisildo hechas en el pasadooooo esquirissaspatxaranaingstage...hace ya...no se cuando...más que nada que veais el pueblo de Erill y el albergue
[+] click para ampliar la fageda d´en jordà |
3era. etapa: OLOT - OLOT
Distà ncia: 12,500 kms.
Marxa Efectiva: 4 hores 15´
Desnivell: 120 m
Recorregut: Olot - Fageda d´en Jordà - Olot
OLOT (Garrotxa) Alt. 443 m.
La ciutat té el nucli primitiu a l´esquerra del Fluvià , en un sector resguard del vent del Nord. El lloc d´Olot és esmentat ja el 872 i l´església de Sant Esteve, que fou possessió de Sant Pere de Besalú, el 977. La població estigué emmurallada. El 1.251 forma part de la vegueria de Camprodon. Desprès dels terratrèmols del 1.427 i 1.428, Alfons IV dona permÃs per reedificar la vila entre l´església vella i Santa Maria dita del Tura, l´actual quadricula del nucli vell. En poder de les remences des de 1.462, fou incendiada per les forces de la Generalitat el 1.463 i 1.464. Es recupera durant el segle XVI. Amb el decret de Nova Planta, Olot fou situat dins el corregiment de Vic. Durant la Guerra Gran, el "miquelets" (forces d´Olot) deturaren al Capsacosta, el 1.794, l´exercit francès. El 1.805 s´enllestà l´actual Pont de Sant Roc. La resistència d´Olot al setge dels Carlins, el 1.835, otorga a la vila el tÃtol de "Muy Leal". Olot rebre el tÃtol de Ciutat el 1.907. Cal destacar les esglésies de Sant Esteve i del Tura, els claustres del Carme, la casa Museu Tricheria i les cases modernistes de Mas Collellmir, Pujador, Escubós, Gaietà Vila (El Drac), Solà Morales, Gassiot, SibidÃ, i la Torre Ponts i Tusquets, a l´eixample Malagrida.
LA FAGEDA D´EN JORDÀ (Garrotxa) Alt. 550 m.
És un bosc de faigs excepcional perquè creix en una plana damunt una colada de lava del volcà Croscat, la qual ofereix un relleu accidental amb abundoses prominències que poden assolir més de 20 m. d´alçada i que reben el nom local de tossols. Els tossols donen a la fageda un aspecte misteriós. La Diputació de Girona va adquirir aquest bosc a fi de garantir la preservació d´aquest ecosistema únic.
[+] click para ampliar el poble de Setcases |
1era. etapa: SETCASES - CAMPRODON
Distà ncia: 13,700 kms.
Marxa Efectiva: 4 hores 45´
Desnivell:325 m
Recorregut: Setcases - Vilallonga de Ter - Llanars - Camprodon
SETCASES (Ripollés) Alt. 1.279 m.
Municipi situat a la capçalera del riu Ter que neix al circ d´Ull de Ter i transcorre per la vall de Carlat fins a l´aiguabarreig amb el torrent de Vall-llobre on, a l´esquerra del Ter es troba el poble.
L´església dedicada a Sant Miquel, ja existia al segle XII. Refeta al segle XV i de nou el 1.729, conserva un notable altar barroc del 1.754. Al segle XVII fou lloc reial. Hi hagué una important farga a la Llosa. El lÃmit Nord del terme segueix els grans cims que separen les conques del Tec i de la Tet de la del Ter des el pic de Bastiments (2.874 m) al Costabona (2.464 m) passant pels pics de la Dona (2.704 m) de la Llosa (2.503 m) i Roca Colom (2.502 m), més al
Sud i a l´Oest s´aixeca el Gra de Fajol (2.708 m).
Esmentat ja el 965, fou un alou del monestir de Ripoll. Comunicat
amb les comarques veïnes per diversos ports com la Portella de Mentet o el coll de Pal, afavorà el contraban. Segons la llegenda, la seva fundació és degué a un pastor cec i els seus set fills. Pujats de terra baixa amb els seus ramats, sobtadament va nevar. Els set germans que mai havien vist nevar s´alarmaren i marxaren vall avall fins trobar un saüc florit I allà mateix cada germà bastà una casa ¡Setcases!.
VILALLONGA DE TER (Ripollès) Alt. 1.087 m
Poble situat a l´esquerra del Ter. L´església (Sant MartÃ) és romà nica. Esmentat ja al 1.183, fou lloc reial al segle XVII i pertangue al castell
del Catllar. Dins del municipi hi ha el Santuari del Catllar i els pobles de Tregurà , l´Abella, la Roca de Pelencà , la Riba i la Llebró.
LLANARS (Ripollès) Alt. 983 m
Municipi de la vall de Camprodon, situat a l´esquerra del Ter i a la dreta del Feitus. L´església (Sant Esteve) és un notable edifici romà nic consagrat el 1.168. Conserva un antependi sobre fusta amb escenes de la vida del sant. A la fi del segle XVII fou lloc reial.